La mobilitat a Arenys de Mar fa anys que està estancada, i la nova urbanització de la Riera n’és, per a molts veïns i comerciants, l’exemple més clar. El projecte s’ha venut com una millora urbana, però a la pràctica ha generat més dubtes que solucions. Lluny de respondre a criteris de pacificació o de guanyar espai per als vianants, la intervenció s’ha percebut com una operació orientada a reorganitzar el trànsit i, sobretot, a incrementar les places d’aparcament de pagament.
La crítica és clara: la Riera no s’ha transformat per fer un centre més amable o més caminable, sinó per mantenir la dependència del cotxe i reforçar un model basat en la rotació d’aparcaments de zona blava. Mentrestant, els vianants continuem sense guanyar espai real i els comerciants veuen com l’obra no resol els problemes d’accessibilitat ni de dinamització del centre.
El resultat és una mobilitat que continua atrapada en les mateixes dinàmiques de sempre. A l’estiu, el poble es col·lapsa: carrers saturats, accessos congestionats i una sensació constant d’embús. Però el problema no és només estacional. Durant bona part de l’any, Arenys ja funciona al límit de la seva capacitat viària, sense alternatives clares per reduir el trànsit.
La manca d’un transport públic competitiu agreuja encara més la situació. La connexió amb Barcelona continua sent precària: no existeix un bus directe per a treballadors i estudiants, i el tren acumula retards i incidències convertint-se en un servei poc fiable. Davant d’això, molts veïns no tenen altra opció que utilitzar el cotxe.
Per això cada vegada són més les veus que reclamen un canvi: una mobilitat que connecti millor Arenys, que redueixi la dependència del vehicle privat i que assumeixi el control públic de la zona blava. Sense una revisió valenta del model actual, Arenys de Mar corre el risc de continuar atrapada en una mobilitat lenta, congestionada i pensada més per els cotxes que per facilitar la vida dels arenyencs.