El Reportatge

PARLEM D’HABITATGE

A Arenys calen polítiques valentes que transformin el parc d’habitatge els propers anys

Els Països Catalans viuen una crisi habitacional que ja no es pot explicar com una simple conseqüència del mercat. Mentre els preus del lloguer cada dia baten rècords i l’accés a l’habitatge digne es converteix en una odissea per a les famílies, cada cop hi ha més veus que s’alcen per denunciar aquesta situació insostenible on l’habitatge ha deixat de ser un dret per a convertir-se en una simple mercaderia, que expulsa sense cap mena de contemplació ni remordiments famílies, avis i nens de casa seva.

Aquesta realitat tan visible i tan palpable que podem veure als telenotícies dia sí i dia també passa a les grans ciutats, als pobles grans i petits, i aquesta voràgine també atrapa i travessa la comarca del Maresme i la nostra vila. El model de creixement i d’ús del sól ha situat l’habitatge al centre del debat polític i també al carrer, on cada cop hi ha més veus que demanen regulació en els lloguers i més habitatge social, protegit o de lloguer assequible per poder fer front a la demanda real de la població.

Les dades parlen per si soles. El preu mitjà d’un lloguer a Arenys se situa actualment a 1000€ de mitjana al mes, en l’última dècada ha augmentat vora un 50%. Mentrestant, els salaris no han seguit el mateix ritme de creixement. La cistella del mercat cada cop és més cara i costa més omplir-la. La vida s’encareix a un ritme que la classe treballadora li costa aguantar. El resultat és una realitat coneguda per famílies, joves, i treballadores; cada vegada costa més viure a Arenys i l’alternativa passa per anar cap a una altra banda, generant aquest èxode lluny dels nuclis familiars on només s’hi pot quedar qui té un bon sou o propietats, desarrelant les famílies i buidant barris i pobles.

La falta d’habitatge social o de lloguer assequible és evident. A Arenys, acabem de construir 50 habitatges de lloguer assequible, una xifra que no compensa la demanda de 175 persones que han entrat al sorteig per adquirir-ne un i que compleixen els requisits per a fer-ho. Cal dir que hi ha arenyencs que no han pogut accedir al sorteig perquè no compleixen els requisits econòmics Això vol dir que la demanda d’habitatge és més elevada que aquesta xifra de 175 persones.
La realitat és que hi ha una demanda real de 3,5 persones per cada habitatge per tant això vol dir un 250% més del que realment hem construït, per molt que des d’alguns grups del consistori se’ns digui que no hi ha tanta gent que necessiti aquest tipus d’habitatge. Sabem que la resposta del govern va tard en polítiques d’habitatge, i que no cobreix la demanda, però aquest és un primer pas que va començar en l’anterior mandat amb la CUP, ERC i Comuns amb la voluntat de començar a implementar polítiques d’habitatge, tot i ser insuficients en l’actualitat.

Dit això, però, el problema no és només la manca de construcció. També és una qüestió de com s’utilitza el parc d’habitatge ja construït. A Arenys tenim 8.413 habitatges familiars en total. 6.292 habitatges principals (residència habitual) i 2.121 habitatges no principals (segones residències, habitatges buits o d’ús ocasional). Això significa que aproximadament el 74,8% dels habitatges són principals i el 25,2% són no principals.

Diverses estimacions apunten que podem tenir prop de 900 pisos buits, entre un 8% i un 10% del total dels habitatges del municipi. Al mateix temps, tenim aproximadament 573 habitatges que es troben en mans de grans tenidors. D’aquests, el 45% pertany a propietaris amb entre 5 i 10 immobles; el 32,8% correspon a titulars amb entre 10 i 100 habitatges, i el 22,2% està controlat per grans tenidors que acumulen més de 100 propietats a la demarcació de Barcelona.

En una situació d’emergència per l’habitatge, aquestes xifres alerten i alimenten el debat sobre l’acumulació de pisos i de propietats i quina ha de ser la funció de l’habitatge, si un dret o un privilegi.

És per això que, en els plens i en les propostes de romanents, hem demanat al govern un estudi del cens real d’habitatges buits d’Arenys de Mar. Aquestes dades són fonamentals per establir estratègies de mediació entre la institució pública i les entitats privades.
En aquest sentit, el Consell Comarcal del Maresme és un exemple de com un organisme públic fomenta aprofitar el parc d’habitatge existent sense haver de construir-ne més.

A aquesta radiografia hi hem d’afegir, a més a més, els 224 habitatges d’ús turístic registrats a la vila. Hem de tenir en compte que cada pis que es posa a lloguer per la temporada d’estiu és un pis que es perd com a vivenda per a veïns i veïnes. És per això que al ple del mes de maig la CUP vam entrar una moció per a la regulació dels pisos turístics a la nostra vila, que regula aspectes com que no es deixi que hi hagi pisos turístics en blocs plurifamiliars, per evitar problemes de convivència, o la modificació del POUM per fer que aquest tipus d’habitatge es faci fora del nucli urbà, per no pertorbar-ne la pau. Aquesta moció va ser aprovada per tots els grups del ple, a excepció del PP.

La conclusió de tot plegat, un cop tenim les dades a les mans, és fàcil. Sabem que Arenys és un poble amb el mercat residencial tensionat, segons les dades de la Generalitat. La realitat que fa que cada cop costi més de poder viure-hi per a les famílies i les noves generacions. Cal començar a fer polítiques reals i valentes sobre habitatge, cal cobrir la demanda i calen gestos agosarats com obrir els pisos buits, o incrementar els IBI dels habitatges permanentment buits per posar-los al servei de la ciutadania i no haver de seguir trinxant més el territori.

I cal fer-nos un pregunta: qui ha de tenir dret a viure a Arenys de Mar els pròxims anys?