Que passa amb la riera?
Suspensió de llicències urbanístiques al Bareu
Parlem d’habitatge
Ser jove a Arenys de Mar
Neix la Xarxa de Municipis Decolonials
El Consell de Cultura

Opinió
QUÈ PASSA AMB LA RIERA?
Arenys està vivint una etapa de transformació. En el últims mesos hem vist com el govern remodelava la Riera amb millor o pitjor criteri segons a qui preguntis, i també canvis en els locals comercials del centre, dues realitats que comencen a dibuixar un nou paisatge urbà.
Ningú discuteix que la Riera és un tret identitari d’Arenys ja que travessa el poble i ens marca també les nostres rutes quotidianes per anar de casa a la feina, a l’escola o a fer un encàrrec. Aquesta és sens dubte una de les vies també per on més transiten vehicles a motor i també persones, convivint de manera més o menys amable, sempre i quan algun cotxe no se salti el pas de vianants o no es formin cues eternes el cap de setmana o sobretot, durant l’estiu.
Però no és aquí on volem anar avui. De la mobilitat ja n’hem parlat altres vegades i si bé és cert que cal un replantejament de la mobilitat i de la sobirania de la nostra Riera, avui hem vingut a parlar del que passa a les voreres i més enllà.
La Riera, com tothom sap, és l’eix vertebrador de la vila i, per tant, també n’és l’eix comercial. El punt on més bull el comerç podem dir que va des de l’Ajuntament fins al Calisay, tant pel seu valor com a centre històric i la concentració de comerços com per la presència del Mercat Municipal. Ara bé no ens hem d’oblidar de la resta de la Riera, on també s’hi concentra una gran quantitat de comerços, ni tampoc dels que trobem als carrers arenyencs, ja sigui al cor d’Arenys o en altres zones de la vila.
En definitiva, a Arenys hi ha comerç, és viu i es concentra, sobretot, al nucli antic. Aquesta seria la fotografia general d’un dels principals motors comercials d’Arenys de Mar.
Últimament, però, com ja comentàvem a l’inci, podem veure com hi ha comerços històrics que tanquen per ser substituïts per a grans cadenes de supermercats o franquícies de negocis de tota mena: ja siguin forns, òptiques, verduleries, entre d’altres.
També veiem com el Mercat cada cop perd més paradistes, tant per la jubilació d’aquests com per la manca de propostes per part del consistori. Amb el tancament del bar i, ens els darrers dies, de dues parades més, ens quedem només amb tretze parades al Mercat.
Tothom sembla tenir la solució per revifar-lo, però ningú no l’explica del tot ni l’executa. Tots sabem el cost que pot suposar rehabilitar el Mercat i modernitzar-lo, però per a fer-hi què? Quina és la inversió prevista? Quan s’hagi fet la reforma, quantes parades hi quedaran? I, un cop reobert, per a quantes parades estarà dimensionat?
Són moltes les incògintes i molts dubtes per una empresa tan important i que, a més, arriba tard. Això sí, perdre el mercat és anar perdent un dels trets que defineixen la vila, els arenyencs i les arenyenques. És perdre identitat i sobretot, sobirania alimentària.
Això també ho veiem a la Riera, com més cadenes o franquícies hi ha, més es despersonalitza el nostre principal eix comercial. I no és perquè als carrers d’Arenys no hi obrin comerços amb segell local i capital arenyenc, sinó perquè, com dèiem, el nostre eix vertebrador cada cop s’assembla més a un carrer comercial d’una gran ciutat.
La Riera no és el nostre Passeig de Gràcia o la Rambla de Barcelona.
És una altra cosa i ha de ser una altra cosa.
En definitiva tenim molta feina per pensar com volem que sigui la Riera i protegir la seva autenticitat. Cal dissenyar i implementar ordenances que regulin determinats tipus de comerços. És necessari treballar per una mobilitat que dinamitzi el comerç i que tingui en compte els arenyencs i les arenyenques que hi fan vida, que hi passegen, hi compren i s’hi relacionen. Si no tenim en compte tot això, pot ser que d’aquí a uns anys ja no reconeguem ni la Riera ni els que la trepitgem.
