Que passa amb la riera?
Suspensió de llicències urbanístiques al Bareu
Parlem d’habitatge
Ser jove a Arenys de Mar
Neix la Xarxa de Municipis Decolonials
El Consell de Cultura
La Contra
EL CONSELL DE CULTURA
Una proposta necessària que no es posa mai en pràctica
La participació ciutadana és un concepte que està més que consolidat a la nostra democràcia però que, en canvi, s’exerceix poc. A Arenys de Mar hi ha diversos instruments que estan pensats per dur a la pràctica la participació ciutadana, entre els quals hi ha els consells sectorials. En tenim a diferents àrees del consistori, més o menys actius, però hi ha una àrea de l’ajuntament que no en disposa i és l’Àrea de Cultura. El Consell de Cultura és una reivindicació que comença a ser històrica i que mai veu la llum.
Un consell neix amb una voluntat política, un reglament i un conjunt de persones referents en aquell àmbit. D’aquests ingredients, a la nostra vila cap en manca. Fent una ullada als programes electorals de diversos partits, hi constava la creació d’un Consell de Cultura. Vivim en un municipi que té una activitat cultural molt activa i diversa promoguda per entitats, empreses o iniciatives particulars. No manca gent ni idees. Això és fàcil de comprovar si es fa un seguiment de la cartellera municipal d’activitats, que sempre és plena i en força ocasions, se solapen actes. El reglament és un document que es pot elaborar en la mateixa constitució del consell, amb una acta que certifiqui la seva validesa. Si els ingredients hi són al complet, què falla a la recepta?
Possiblement l’altra cara de la moneda és entendre que un consell no només és participació, sinó que també és poder.
És entendre que les decisions poden ser preses conjuntament i no des d’una sola mirada. És voler dialogar i no tirar pel dret. Això també vol dir temps, i en una administració en la qual el temps, els recursos i els equips humans estan limitats, un consell no serà una prioritat. Però el temps també passa per tothom, i les necessitats varien. A les entitats els costa trobar relleu, les empreses marxen o busquen espais més rendibles i les persones troben altres interessos o motivacions, i recaurem en aquella vella dita que només pensem en Santa Bàrbara quan trona.