El Reportatge

Repensem el nucli antic

Posar ordre per recuperar la identitat

Un centre amb història i amb problemes evidents
Passejar avui pel nucli antic d’Arenys de Mar és recórrer un espai ple d’història, però també és evidenciar les conseqüències d’anys de transformacions sense una visió conjunta. Carrers amb un gran potencial patrimonial conviuen amb canonades mal canalitzades, baranes modernes que desentonen amb l’arquitectura tradicional, cables que serpentegen per les parets, carrers urbanitzats sense tenir un quòrum estètic entre si. El resultat és un paisatge urbà fragmentat, on costa llegir el nucli antic com un conjunt coherent.

Aquesta degradació no s’ha produït de cop. És fruit de petites decisions acumulades al llarg del temps: reformes puntuals, solucions ràpides, criteris estètics individuals i una manca d’eines específiques que orientein tant l’administració com els veïns. El que havia estat un centre històric reconeixible ha anat perdent identitat, i amb ella, part del seu atractiu social, comercial i cultural.

Una ordenança per posar criteri i coherència
Davant d’aquesta situació, cada cop és més evident la necessitat de disposar d’una ordenança municipal específica dins el POUM per al nucli antic. Aquesta eina permet establir unes normes clares i compartides sobre com s’ha d’actuar en l’espai públic i en els edificis, amb l’objectiu de millorar l’aspecte del centre històric i preservar la seva identitat.
No es tracta de prohibir o complicar les reformes, sinó de marcar unes pautes senzilles que ajudin a sumar. Quan tothom juga amb les mateixes regles, el resultat és un nucli antic més ordenat, més atractiu i més agradable per viure-hi.

Façanes que es miren i s’entenen
Un dels primers aspectes que aborda una ordenança és el color. Avui, al nucli antic, conviuen tonalitats molt diverses que no sempre dialoguen entre elles. Per això, es planteja la creació d’una carta de colors unificada, basada en tons tradicionals, suaus i propis del litoral i del teixit històric d’Arenys.
La idea no és uniformitzar, sinó harmonitzar: que les façanes, les persianes, les fusteries i els elements metàl·lics comparteixin un mateix llenguatge visual. En aquest mateix sentit, es posa l’accent en els detalls arquitectònics, com ara les baranes dels balcons, apostant clarament pel ferro —material històric i durador— i deixant de banda solucions modernes com el vidre, que desentonen amb el conjunt.

Menys cables, més façana
Un dels elements que més degrada visualment el centre històric és el cablejat visible. Cables que pugen i baixen per les façanes, caixes tècniques col·locades sense criteri i instal·lacions afegides que amb el pas dels anys han anat tapant i embrutant les parets dels edificis.
L’ordenança aposta per ordenar i reduir aquest impacte: agrupar cables, entubar-los, buscar recorreguts més discrets i integrar les instal·lacions dins l’arquitectura. No es tracta només de funcionalitat, sinó d’embellir el paisatge urbà i retornar protagonisme a les façanes.

Carrers pensats com a conjunt, no com a fragments
L’aspecte dels carrers és una altra de les grans assignatures pendents. Trobem més de sis tipus diferents d’urbanització de carrers, a banda dels que segueixen igual des del segle passat, una corrua d’asfaltatges i models sense coherència que suporten les nostres passes cada dia sense cap harmonia. El nucli antic d’Arenys presenta paviments diversos, solucions improvisades i manca d’unitat. L’ordenança proposa establir dues o tres tipologies d’urbanització, segons si es tracta de carrers principals, vies secundàries o places.
Això permet que cada espai tingui una solució adaptada, però sempre dins d’uns mateixos criteris de materials, textures i acabats. Carrers més amples i transitats, carrerons estrets i places podrien tenir tractaments diferents, però tots reconeixibles com a part d’un mateix nucli antic.

Una senyalització discreta i coherent
Al centre històric, la senyalització ha de ser clara, però no invasiva. Volem posar en relleu la necessitat de definir criteris comuns per als senyals, tant de circulació com informatius o turístics. Materials, colors i mides han de ser coherents amb l’entorn, especialment a les zones més cèntriques i transitades.
Una bona senyalització ajuda a orientar, però també contribueix a reforçar la identitat del nucli antic com un espai pensat per al vianant.
En aquests moments trobem senyalització per tot arreu i de diversos formats, mides i colors i col·locada en qualsevol suport, des dels fanals històrics, els negres, a barres i barrots, siguin de fusta o ferro, i enganxats a les façanes de qualsevol casa.

L’espai públic, un ús compartit
L’espai públic és de tothom i cal fer-ne un ús equilibrat. L’ordenança regula què poden treure els comerços al carrer, com taules, cadires o petits expositors, sempre respectant els espais de pas i utilitzant elements que s’integrin amb l’entorn. L’objectiu és compatibilitzar l’activitat comercial amb una bona qualitat urbana.
Els comerços són essencials per la vida del nucli antic, però han de contribuir a un paisatge urbà ordenat. La proliferació de rètols, tipografies i il·luminacions diverses genera soroll visual. Per això, l’ordenança aposta per rètols més petits, materials nobles, tipografies cuidades i una il·luminació discreta. També reforça el compliment de la normativa de retolació en català, ja que l’ús creixent del castellà en alguns establiments fa perdre identitat a la vila.
L’objectiu és tenir comerços visibles però integrats, que facin més atractiu l’espai públic i reforcin la identitat del municipi.

Una oportunitat per recuperar el centre
Més enllà de la normativa, una ordenança pel nucli antic d’Arenys de Mar és una oportunitat per recuperar l’orgull i la identitat del poble. Posar ordre, cuidar els detalls i embellir el centre històric vol dir apostar per uns carrers més agradables, més coherents i més fidels a la seva història. No és només una qüestió d’imatge, sinó també de qualitat de vida i de projecte col·lectiu.
Amb criteris clars i compartits, una ordenança municipal pot ajudar a transformar el nucli antic en un espai més ordenat, viu i acollidor, pensat tant per a les persones que hi viuen com per a totes aquelles que el visiten.