El Reportatge

Com hem de moure’ns?

Cal un replantejament de la mobilitat a Arenys. Com connec- tem els barris i com podem pacificar la Riera sent l’eix verte- brador de la vila

Arenys de Mar és una vila marinera situada entre rieres, rials i turons a la falda del Montnegre amb una orografia complexa per la seva distribució urbanística. En els darrers anys està experimen- tant un creixement poblacional i urbanístic important, en aquests moments ja som 16.513 veïns (segons dades del 2024) i tot sem- bla que ha de seguir fent-ho amb l’aplicació del POUM amb el Pla urbanístic SUD-02 Lourdes i SUD-03 Salines-Bareu-Tronqueda, on s’hi construiran més i més habitatges d’obra nova per benefici d’uns quants.

Però aquesta població nova que s’instal·larà en aquestes zones com es mourà per la vila? I quin accés tindrà la resta dels arenyencs en aquestes zones? Tot fa pensar a hores d’ara que no hi ha una resposta i sí molts inte- rrogants, ja que la mobilitat a Arenys de Mar és complexa i sobretot és de vehicle privat, per la falta d’un transport públic interurbà que connecti tots els barris i urbanitzacions de la vila. La tendència i l’exemple de creixement d’aquest tipus en altres poblacions ens indica que les noves construccions com la que s’està produint al Bareu serà més en clau “poble dormitori” on la gent ja no fa ni vida al centre.

Malgrat tot, la mobilitat a Arenys segueix sent d’alta complexitat, una gran Riera travessa la vila, n’és l’eix vertebrador que travessa tot el poble, però, a més a més, connecta la comarca del Maresme amb el Vallès Oriental, essent l’única via que ens hi connecta i passa pel mig del poble.

Per aquest motiu la nostra Riera té tant de trànsit malgrat l’alliberament dels peatges. Durant el període del 10 de març fins al 10 d’abril de 2025 el radar pedagògic que hi ha a la Riera a l’alçada de la zona “nova coberta” va comptabilitzar uns 43.785 vehicles mensuals aproximadament, el qual representa uns 1.800 vehicles/dia. Un altre període és del 10 al 23 d’Abril i s’han comptabilitzat 30.241 vehicles, fet que suposa uns 2.400 vehicles/dia. Això sense comptar els vehicles que passen pel lateral o giren per altres carrers de la vila.

Aquest trànsit de vehicles pel mig del poble genera un soroll i una contaminació que fa que molts arenyencs es replantegin quin ha de ser el nou model de Riera que volem i quina ha de ser la seva mobilitat. Amb la nova reordenació, el govern ens diu que ha millorat la circulació, ja que al cap de setmana no es formen dobles files i, per tant, no hi ha cues ni embuts. Només cal circular amb cotxe un dissabte o un diumenge per veure que és totalment el contrari i que amb aquesta nova disposició dels aparcaments cada cop hi ha menys espai i la sensació d’embut és més gran. Aquest trànsit afecta directament a aquells usuaris que volen circular amb bicicleta per la Riera, espai que cada cop és més hostil per aquest col·lectiu, ja que la sensació d’inseguretat ha augmentat tot i ser un vial compartit de vehicles a motor i no motor.

La nostra idea de Riera perquè puguin conviure terrasses, cotxes, bicicletes i el més important, els arenyencs que van a peu i els comerços, implica pacificar un tram de la Riera. És sabut per tothom que la proposta de la CUP és tallar la Riera des del Rial de Sa Clavella fins al carrer de l’Olivar, deixant un vial de pas per emergències i vehicle de gran tonatge per fer els repartiments de mercaderies en l’horari que s’indiqui.

Aquesta proposta valenta i que altres pobles i ciutats han dut a terme com és el cas dels nostres veïns de Canet o Mataró, han estat exemples clars d’èxit de pacificar un espai on s’ha guanyat en salut, tranquil·litat i sobretot en un espai amable per passejar i comprar. Per fer-ho cal, evidentment, pedagogia i voluntat política, però sobretot cal una alternativa que ens permeti desviar el trànsit per altres zones de la vila.

Qualsevol proposta que no estigui acompanyada d’un pla que modifica la mobilitat del centre de la vila serà fer volar coloms com ens volen fer creure.

La nostra proposta per poder pacificar la Riera passa per, a curt termini, per canviar les senyalitzacions que indiquen que el camí per anar a Arenys de Munt, a l’autopista o a Sant Celoni ha de ser pel centre de la vila i poder fer-ho per el polígon de Valldegata Draper.

Hem demanat en reunions de negociació de pressupostos i en seu plenària i per tots els canals possibles que fem aquest gest. Això ja implicaria, segurament, un descens important de la circulació per la Riera. Per fer això cal que la Generalitat ens doni permís per treure les senyalitzacions de la plaça Lloveras o davant de l’Estació de tren i canviar les indicacions de pas per el polígon.

Hem de tenir en compte que actualment el projecte de la variant històrica, que trinxa Can Puig i connecta la rotonda de l’N-II passant pel costat del polígon “fantasma” de Valldegata Draper, ja no és necessari i s’està plantejant una modificació per agafar un dels carrers del polígon com a connexió de la N-II i la rotonda de dalt. Tanmateix, pensem que la connexió entre la N-II i la rotonda de dalt ja està feta i cal fer servir el carrer Joan Dra- per i Fossas que travessa el polígon.

A l’altra banda del poble, també necessitem una “variant” per poder fer front a la massificació que pateix el barri del Bareu. Amb la pacificació de la N-II, davant del rial de Canalies hi anirà una rotonda que ens permetrà poder fer servir tot aquell rial fins al Bareu per la part de dalt, com a variant per desviar un trànsit i buidar un barri que nota cada cop més la pressió urbanística que té aquella zona.

Tot aquest projecte és a les beceroles, però des dels serveis tècnics i des dels serveis de mobilitat estan bus- cant alternatives per poder buidar de cotxes aquella zona i desviar el trànsit cap als afores.

Des de la CUP entenem que ens calen uns vials que buidin els barris cèntrics i que pacifiquin més l’espai i que aquest quedi per les persones. Pacificar la Riera és possible si tenim en compte aquests canvis que demanem, però que això no serveixi d’excusa per trinxar més territori. Cal posar ull clínic al territori i, sobretot, escoltar els tècnics en el sector i tenir valen- tia i voluntat política per aconseguir una Riera més per les persones i el gaudi.