faig un servei ni millor ni pitjor perquè estigui contractada. La meva humanitat va per davant”

Vivim en una de les societats més envellides del món, la nostra vida cada vegada és més llarga i amb ella augmenten les nostres necessitats. A Arenys de Mar tenim una de les poblacions més envellides del Maresme, fins a un 22% dels seus habitants. Però qui els cuida? Qui els acompanya en aquest procés de fer-se grans? Qui ajuda les famílies que no es poden fer càrrec de tots els seus avis i àvies? Aquestes són les treballadores del SAD.

La Glòria després de formar-se a una acadèmia del SOC va entrar a treballar per l’empresa propietat de la seva formadora. Mesos després, ella amb altres companyes, van denunciar que l’empresa estava abusant d’elles. Un negoci avalat per la Generalitat i que des de l’Ajuntament es recomanava a aquelles famílies que no podien ser ateses pel SAD municipal.

En quin punt esteu ara mateix?

Tenim una entrevista amb l’alcalde perquè ens presenti l’empresa que tenen contractada i aquesta ens contracti, com una forma d’aval. Una situació molt incòmoda per nosaltres perquè al final és l’alcalde qui hauria de saber el que passa al seu poble i això, en el nostre cas, no ha passat. Nosaltres, vam guanyar un judici, ens hem quedat sense feina i ara estem pendents de l’alcalde i la “bona voluntat” d’una empresa per poder treballar. 

Com funciona el servei de les cures? Entenem que l’Ajuntament ofereix un servei privat per cuidar la gent gran?

Primer, cal especificar que estem parlant d’un servei bàsic de qualsevol ésser humà que es fa vell. Tu no pots fer les coses sola des d’un grau de dependència molt elevat: necessites ajuda per anar al lavabo, per fer-te el dinar, acompanyament psicològic,... Al final, hi ha molta gent que està molt sola perquè les famílies arriben fins on arriben, tot està individualitzat i tothom fa en la mesura que la societat li permet.

...

Quan una persona necessita aquest servei rep uns diners de la Generalitat o de la Diputació. Aquests diners s’han de traduir en hores d’una persona que fa un servei d’ajuda domiciliària bàsica (SAD). Aquestes som nosaltres. En el cas d’Arenys de Mar, l’Ajuntament té uns diners destinats per la gent del poble que ho necessita. Ells fan un concurs i guanya una empresa que no pot cobrir tota la demanda. Com ho solucionen? L’usuari va a serveis socials, comunica que té un grau de dependència i li donen unes llistes amb les empreses més properes que li cobrirà el servei. L’empresa més propera que t’apareix a Arenys és on treballava jo.

Per tant, l’empresa està emparada per l’Ajuntament?

Sí, tot i que ells asseguren que no. Però, evidentment si tu estàs oferint una llista i la primera que apareix és aquesta empresa, on anirà tothom? Doncs, aquí. Clar que està emparada per la regidora i per serveis socials. L’Ajuntament hauria de vetllar per aquelles persones dependents que no són absorbides pel seu sistema així com per les treballadores que els hi ofereixen el servei. Se suposa que els ha de preocupar que els seus habitants estiguin ben cuidats per l’empresa que ofereix el servei.

Vosaltres heu tingut la sensació que a l’Ajuntament li preocupi?

No, perquè si els hi hagués preocupat no haguéssim arribat fins aquí. Això, no preocupa a ningú només a les treballadores. És un maldecap més per gestionar.

Tampoc els preocupa que els serveis municipals no puguin absorbir tota la demanda de gent gran que ho necessita? 

Això és generalitzat a tot arreu. El sindicat on nosaltres estem adherides demanem la municipalització del servei. Ells parlen que aquest procés requereix un pressupost molt elevat, però a la llarga és perfectament sostenible. El problema és que ara mateix hi ha un seguit d’empreses que s’estan lucrant d’aquest dret bàsic. És molt preocupant que un tema tan important com és el de fer-se gran s’hagi convertit en un negoci. I em sembla bestial que no es pensi en això i no estigui estructurat. Cada vegada les persones viuen més anys i, cada cop, està menys resolt l’envelliment. I a qui afecta més? Als usuaris i a les treballadores.

Coneixes casos on s’hagi aconseguit aquesta municipalització?

No, això és la lluita final.

De les altres empreses que ofereixen a serveis socials teniu coneixement de casos similars als vostres?

Sí, molts arreu del territori. Qualsevol empresa privada que gestiona un servei públic funcionarà guanyant-se la vida. És a dir, màxim beneficis i menys costos.

Ja per acabar, com creus que va en detriment que vosaltres estigueu en una situació absolutament precària en el tracte de les usuàries?

Poden haver-hi moltíssimes formes de treballar, tantes com persones. Però, tothom que conec, jo inclosa, no canviem la nostra manera de fer la feina en funció de si estem o no assegurades. Al final, estem treballant amb gent gran i la meva humanitat va per davant, no faig un servei ni millor ni pitjor perquè estigui contractada. Això, no vol dir que altres treballadores ho facin diferent. D’una manera o altra, la precarització sempre pot acabar afectant la qualitat del servei.