Recentment hem vist com han baixat persiana de forma permanent diversos establiments de la nostra vila, que, per molts, han estat presents quasi tota la nostra vida. Aquests comerços, que anomenem de forma col·loquial com a petit comerç, ens han fet grans a molts arenyencs i arenyenques i, de retruc, també a la història d’Arenys. Però no només parlem de “botigues”, sinó que també parlem d’oficis que són indispensables pel dia a dia de la vila: el i la llibretera, l'impressor, la modista, el pastisser o l’adroguer. Persones que viuen de cara al públic i que ofereixen un servei més enllà de despatxar darrere un taulell; ofereixen confiança, proximitat, tertúlia, saviesa i bon fer en el tracte comercial. 

Se’ns fa estrany que aquests oficis imprescindibles no tinguin un relleu, encara que no sigui generacional. Ens fa pensar en les dificultats que tenim els joves per tirar endavant petites empreses o comerços. A banda de la burocràcia maleïda, també hi ha els preus dels lloguers, sobretot aquells espais a la Riera que compten amb uns preus desorbitats. No diem res de nou quan veiem molts locals buits en zones que, aparentment, són llamineres per ser cèntriques i ben posicionades. Quan ens informem sobre el preu de lloguer, perquè cap és a la venda, s’enfilen a més de 1000 € mensuals i fins a 2000 €. Amb aquest ofec econòmic, anem perdent un llençol a cada bugada i veiem com aquelles botigues familiars, de gent de la vila, acaben transformant-se en establiments massius de cadenes i franquícies despersonalitzades. I com aquest exemple, també passa al Mercat Municipal, que cada parada que tanca és un crit desesperat de renovació i cura que no veiem que es doni des del consistori però tampoc des de la població en general.

Per altra banda, i per sort, encara mantenim un petit eix comercial molt identificatiu i propi. També hi ha qui emprèn aventures i obre nous comerços que esperem que ens acompanyin, almenys, tota la nostra vida.

HI ESTEM TREBALLANT

Trepitjar el carrer dona sentit al nostre projecte. 

En els últim mesos, el grup municipal de la CUP ens hem centrat a escoltar moltes veus diverses del món arenyenc, ja fòssin siguin veïns, entitats, sindicats o departaments varis de l’Ajuntament. Aquesta roda de contactes permanent amb el carrer ens permet copsar la realitat de la vila i, sobretot, les mancances.

El nostre grup municipal té un objectiu  uns objectius molt clars per aquest mandat de majoria absoluta, i aquest contacte amb les entitats ens dona força i consistència en temes que hem de treballar i aconseguir en un cicle polític complex.

Temes cabdals per la vila que dia a dia treballem per posar el nostre gra de sorra des de l’oposició, perquè des de fora de govern també es pot fer molta feina.

Prova d’això és la comissió que liderem per canviar el ROM (Reglament orgànic municipal), o les passes fetes per aconseguir una gestió directa de l’aigua. Tenint en compte que la concessió amb SOREA acaba el 2027, ara cal fer les passes en aquesta direcció per a fer-ho realitat, cal ser valents com a poble i consistori.

També treballem per fer realitat una modificació del POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal) actual. La nostra assemblea sempre s’ha mostrat contraria a aquest POUM, per la defensa del territori i la preservació d’espais verds. El nostre objectiu, i així hi treballem, és modificar-lo.

Hi ha molts temes més en els quals treballem cada dia com és el donar resposta als serveis com el CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), el SAD (Servei d’atenció domiciliària), o a les treballadores de l’Ajuntament.

Sempre en contacte constant amb el carrer.

M'AGRADA  - NO M’AGRADA

M’agrada: A Arenys tenim una nova entitat per aglutinar iniciatives populars i per a fer xarxa amb el veïnat i les associacions de la vila.

La participació ciutadana i la generació d’espais comunitaris és sempre una bona notícia.

Benvingut Casal popular Norai!

No m’agrada: L'estigmatització per part del govern d’aquest espai popular i autogestionat. També lamentem la denegació sistemàtica d’ocupació de la via pública de forma arbitrària i sense fonament jurídic. Ens preocupa que això generi precedents.

El carrer és de totes!