El rial del Bareu és un dels pocs rials vius a la nostra població. L’entenem com un espai on conviuen dos eixos: en primer lloc, forma part d’un dels eixos vials més congestionats de la vila i, en segon lloc, és un dels eixos naturals importantíssims ja que aporta aigua i sorra a la nostra platja. 

La manera com està urbanitzat aquest Rial el converteix en un dels més virulents quan es produeixen pluges intenses i sobrevingudes, generant-se, així, unes riuades que suposen un risc a tots els nivells. Paradoxalment, no forma part de cap dels mapes de perill i risc d’inundació aprovats per l’Agència Catalana de l’Aigua i, per tant, no forma part de cap pla de gestió del risc d’inundació. 

Els arenyencs en general i els veïnat de la zona en concret coneixem les dinàmiques del Rial i tenim establerts mecanismes d’autoprotecció (planxes de fusta als portals, aixopluc i espera, previsió d’aparcament alternatiu al Rial quan es preveuen pluges…) Tot i així, també som conscients que ens trobem davant d’un Rial que ja està al límit. El creixement urbanístic d’Arenys rial amunt, i les urbanitzacions del voltant, ha fet que aquest límit cada vegada es faci més evident. I aquí no podem obviar el canvi climàtic que ja sabem que una de les seves principals conseqüències és la recurrència d’episodis meteorològics adversos, intensos i sobrevinguts.

Des que es van construir l’Escola Sinera i l’Escola bressol Els Colors al capdamunt del Rial, hem pogut veure com el trànsit rodat i a peu d’aquesta avinguda s’ha vist incrementat en els darrers anys. Ens trobem davant d’un rial potencialment perillós i que alhora és un camí escolar. A més a més, les darreres promocions urbanístiques a la zona del Bareu - Paraiso han provocat un augment d’habitatges i, per tant, de veïns, a una zona ja molt saturada.

No és cap secret que la xarxa de clavegueram a Arenys de Mar està malmesa i envellida, sabem també que el Rial del Bareu és un punt molt sensible. Si sumem aquesta claveguera deficient a la pressió de nous habitatges i més veïnat, encara saturem més la xarxa, i ho empitjorem del tot quan el servei de manteniment no arriba arreu, no és suficient. És d’esperar, doncs, que en els propers anys es produeixin problemes atès que la xarxa actual presentarà limitacions per assumir les aigües brutes de tot els habitatges al llarg del rial.

A tot això, les darreres notícies d’un possible trasllat del CAP a la Plaça Lloveras fa entreveure un altre factor que sumarà saturació a la ja existent. I tot això estant a l’espera d’una pacificació de la N-II que encara ara no sabem com influirà en la mobilitat a Arenys de Mar i d’una canalització del Bareu de la qual el veïnat no en sap pràcticament res i sembla que el més calent és a l’aigüera.

La canalització del Bareu és una obra que preocupa molt els veïns i el petit comerç que hi ha. D’una banda, per la complexitat tècnica que suposa i, per una altra, per la manca d’informació al respecte d’aquesta. En aquest sentit considerem que cal més transparència i urgeix explicar en audiència pública la situació actual del projecte, el calendari de l’obra i la previsió econòmica i tècnica del manteniment que aquesta obra haurà de menester.

Un altre mal endèmic del Bareu i a l’ombra d’una canalització que no arriba és la deixadesa en la urbanització i la pacificació de la zona. L’excusa d’estar pendents d’una macroobra ha fet que no es treballi suficientment l'organització del trànsit rodat. És sabut que en hores punta el trànsit al Rial és un caos així com tampoc es treballa i es cuida el manteniment de les voreres, la senyalització del camí escolar, la senyalística relativa al perill per riuades i inundacions entre d’altres aspectes. I en aquesta qüestió, l’Ajuntament sí que en té competències, així com una bossa de diners que haurien d’estar a disposició per aquestes millores urbanístiques. 

Certament, hi ha molts aspectes sobre la taula en relació el veïnat del Bareu, abordar-los tots alhora implica molt d’esforç per part de tothom, d’institucions com també del veïnat, però no fer res és deixar que la població pateixi i malvisqui en una situació que cada dia està més al límit.